<\/p>\n
Són part del nostre dia a dia, però sabem poc sobre el seu origen. Tot i que milions de cotxes circulen diàriament pels camins de tot el món, és possible que mai t’hagis detingut a pensar quin és l’origen del parabrisa ni sota quines circumstàncies van ser creats, i és que la seva utilitat es va concretar de manera tan vertiginosa que, avui dia, resulta impossible pensar el mercat automotriu sense un<\/span> taller de vidres per a automòbils<\/strong><\/a>.<\/span><\/p>\n No obstant això, a les albors de l’existència del cotxe, el parabrisa simplement no existia. En canvi, els conductors havien d’utilitzar ulleres per protegir-se de les inclemències del temps, dels insectes i de la brutícia arrossegada per la brisa. Pensarien els conductors d’aquells temps que la reparació parabrises seria un servei possible de fer? O que en un futur llunyà als vehicles se’ls implementaria un nou sistema de control automàtic, més aviat conegut com a sistema ADAS?<\/span><\/p>\n Vegem com ha estat l’evolució del parabrisa des del començament fins a l’actualitat.<\/span><\/p>\n L’origen dels parabrises fets de vidres laminats que porten els cotxes actualment data de ja fa més de cent anys. Com en aquest tipus de descobriments sol intervenir la casualitat, un dia de 1903, al químic francès Edourd Benedictus li va caure un got que, en comptes de partir-se en centenars de trossets, els seus vidres es van mantenir units gràcies a que el seu interior contenia restes de una pel·lícula de nitrat de cel·lulosa.<\/span><\/p>\n Així, cap al 1920, per tal de brindar més seguretat, Henry Ford va decidir incloure als seus cotxes els primers vidres laminats als seus automòbils. Tot i implementar-ho com una característica opcional, Ford els va oferir a un preu assequible per als seus clients. No obstant, no seria fins al 1926 quan la firma Rickenbacker va fabricar el primer parabrisa laminat de sèrie. El que és paradoxal és que l’any següent aquesta firma es dissol a causa de l’elevat preu dels seus cotxes, liquidant tot el sistema de fabricació a l’alemanya Audi.<\/span><\/p>\n Durant els anys 30 les principals firmes de cotxes estaven embrancats en una cursa per fabricar el millor parabrisa del mercat. El 1934, Chrysler va mostrar al món el primer parabrisa d’una sola peça amb formes corbes. Després, el 1936 General Motors va apostar pel ja extint parabrisa dividit verticalment.<\/span><\/p>\n La firma Carleton Ellis, en tant, va patentar una resina sintètica transparent que feia que el parabrisa suportés la decoloració provocada pel pas del temps. Per aquests mateixos anys, els fabricants van començar a utilitzar butiral de polivinil, tornant als vidres laminats més resistents. Aquests avenços van contribuir que en cas d’accident només calgués la reparació del parabrisa.<\/span><\/p>\n Fins als anys 50, ja gairebé tots els cotxes que eren al mercat utilitzaven vidres laminats tot el cotxe. Tot i això, per reduir els costos, a final d’aquesta mateixa dècada es va començar a implementar vidre temperat a les finestres laterals i posteriors.<\/span><\/p>\n Als anys 60 el parabrises laminat va passar a tornar-se obligatori als Estats Units ia Europa.<\/span><\/p>\n En l’actualitat, tots els cotxes fabricats i homologats a la unió europea porten incorporat el sistema ADAS (Sistema Avançat de Conducció), els sensors i càmera de seguretat dels quals vénen incorporats en una zona estratègica del parabrisa. La creació d’aquest sistema ajuda que el conductor pugui visualitzar i ser advertit dels perills eventuals que hi ha al seu voltant.<\/span><\/p>\nEls primers parabrises laminats<\/span><\/h2>\n
El desenvolupament al llarg del segle XX<\/span><\/h2>\n
El parabrises i el sistema ADAS<\/span><\/h2>\n